Les set claus
'Y la marihuana, pa cuando?'
Sincerament, crec que és tot un luxe poder assistir a reunions de poble sobre els acords d’associació amb Europa amb el cap de Govern i el secretari d’Estat d’Afers Europeus. Cal recordar que alguns caps d’associacions van afirmar tindre poca o cap informació per part del Govern al representant de la Comissió Europea, Maros Sefcovic. Potser aquests haurien d’assistir a aquestes reunions com a punt de partida. La part més delicada de la reunió és, sens dubte, el torn obert de preguntes. No és gens fàcil respondre per part dels representants de Govern a preguntes com: “Y la marihuana, pa cuando?”, àgilment resposta pel cap de Govern, canviant marihuana per l’eufemisme cànnabis, i aclarint que només es legalitzaria en un àmbit terapèutic (com no pot ser d’una altra manera en el nostre país). I de ben segur desitjant el final del torn d’aquest relaxat assistent. Una pregunta més seriosa va ser la demanda quant a les pèrdues que Andorra obtindrà després dels acords d’associació. Preocupant és la desarticulació competencial d’expulsions en calent, o la de persones amb un fort historial delictiu, el dret a l’oblit és difícil d’entendre en l’statu quo del pacífic paradís andorrà. Personalment, vaig dirigir el meu interès a preguntar si l’escenari d’una Andorra amb diverses companyies de telecomunicacions seria viable tant funcionalment com econòmicament per al Govern. La meva ideologia liberal m’indica que mantenir una sola companyia de telecomunicacions al nostre país és una aposta massa conservadora i estic convençut que l’obertura donaria millor servei als usuaris, noves oportunitats als treballadors i un retorn econòmic per al Govern similar a l’actual. Vaig recordar que FEDA hauria de continuar controlada per les institucions, punt ja concedit per les autoritats europees sortosament ara que ve l’hivern. I si se us acudeix alguna pregunta més, ja ho sabeu, veniu i pregunteu, com no pot ser d’una altra manera.