Pacte social

Amb la crisi de pujada de preus, tant les empreses com els treballadors es veuen afectats per la pujada de costos i la pèrdua de poder adquisitiu. És un situació difícil d’afrontar, si s’incrementen tots els salaris de l’economia al mateix nivell de la inflació, les empreses alhora han de pujar preus, que fa pujar la inflació un altre cop, entrant en una espiral perillosa. Per aquest motiu, el Govern demana sacrificis amb un pacte social on els empresaris es comprometin a pujar salaris a un nivell que els treballadors puguin viure i els treballadors es comprometin a acceptar una pujada de salaris per sota de la inflació que no destrueixi les empreses.

No obstant, no podem plantejar només un pacte social entre empresaris i treballadors. L’economia ha canviat molt. Ja no hi ha només empresaris i treballadors, hi ha molta economia financera i patrimonial, a més de molts perfils professionals individuals improductius d’alt poder adquisitiu com els youtubers, traders, residents passius o nòmades digitals que encareixen molt el cost de la vida.

El Govern ha de formar part del pacte social garantint que tots els membres de la societat facin un sacrifici, no només el podem demanar a l’economia productiva. Primer, cal una reforma fiscal que elimini deduccions i faci tributar els guanys de capital i les societats patrimonials al mateix baix nivell impositiu que les rendes del treball i les empresarials. Cal augmentar els impostos al consum i la tinença de béns de luxe com els Ferraris, i obrir el debat sobre la implementació d’una taxa trimestral a determinats residents forans d’alt poder adquisitiu. Finalment, cal accions fermes que facin baixar els preus dels lloguers a les empreses i als treballadors (concretar aquest punt donarà per un altre article).

En conclusió, si es vol realment un pacte social hem d’actuar sobre els elements que han fet que el país s’estigui convertint en un lloc car i improductiu orientat a rics forans, en lloc de ser un país just, productiu i divers per a tothom.