Comença la cursa política

Aquesta setmana el partit que governa ha celebrat el congrés del qual ha sortit el candidat, sense gaires sorpreses, a les properes eleccions. Comença, encara que no oficialment, la cursa per al nou mandat, la qual tots el partits volen guanyar amb la promesa que amb ells tots anirem millor, sobretot si aconsegueixen la desitjada majoria absoluta, per fer allò que de veritat és bo per al país. La cursa aquest cop té molt bona pinta, seran les eleccions amb més llistes de la història, s’hi hauran d’esmerçar tots molt perquè no passi com les darreres eleccions del 2019, en què l’abstenció va fer que només uns 18.000 andorrans sortissin de casa per exercir el dret de vot i gairebé 9.000 decidiren no participar-hi, o potser ja els va bé a alguns que no tots anem a votar, així és més senzill controlar els vots coneguts. Començaran també les enquestes i els pronòstics sobre els resultats, que és una cosa que sempre m’ha intrigat, en un país on tradicionalment no agrada dir qui votes, però que se sap, sobretot els encarregats de passar porta per porta i que ja saben a quina porta no els cal anar, perquè són dels altres. Aquestes enquestes també revelen que la ciutadania no canvia gaire el vot, fins i tot, encara que estiguin descontents i només alguns d’aquests decideixen votar aquella nova opció que per diferent i estrafolària crida l’atenció.

Encara recordo quan els meus com-panys de feina que vivien a Escaldes durant dies van patir el tall de subministrament d’aigua i havien d’anar a casa d’algun amic o al gimnàs per dutxar-se i com que s’atansaven les eleccions comunals, vaig pensar que el partit que dirigia en aquells moments el comú pagaria cara la dutxa dels ciutadans, doncs no, a l’hora d’anar a votar van oblidar les enrabiades i van tornar a fer confiança al mateix. La cursa ha començat, però només un guanyarà i els altres acabaran dient “l’important és participar”. Esperem que els ciutadans pensin el mateix.