Creguem-los i escoltem-los

El 18 de novembre se celebrava el Dia europeu de la protecció dels infants contra l’explotació i l’abús sexual. Malauradament, s’estima que un de cada cinc menors pot patir algun tipus d’abús sexual.

Amb motiu d’aquest dia es va organitzar a Andorra una taula rodona amb dues psicòlogues i el director del curt Quiet, que tracta sobre els abusos a menors. De tot el que van comentar les que treballen dia a dia amb víctimes (i també agressors) em quedo amb un parell de frases. Una és que quan un infant ens expliqui que està patint alguns tipus d’abús o violència ens l’hem de creure. No podem fer cara rara de què carai està dient, això no pot ser, i molt menys li hem de dir que això que diu no pot ser veritat (els infants menteixen molt menys que els adults!). Si fem això es tancarà en si mateix i serà molt difícil recuperar-lo i ajudar-lo a sortir de la situació que està vivint.

Si bé és clar que no voldríem que l’abús s’estigués produint, l’hem d’escoltar, ens l’hem de creure i l’hem d’acompanyar als professionals que, un cop feta la notificació de la sospita, seguiran els protocols establerts per trobar al més aviat possible la millor solució sempre tenint en compte l’interès superior de l’infant.

L’altra és que és bon senyal que les estadístiques es facin públiques i que les notificacions i denúncies augmentin. Això significa que els infants i adolescents coneixen millor què és un abús sexual i poden informar-ne les persones de confiança del seu entorn, i que les campanyes de sensibilització comencen a funcionar. Com més persones coneguin i siguin conscients que l’explotació i l’abús sexual és un delicte (i un fracàs de la nostra societat com comentava una de les ponents), més funcionarà la prevenció i aniran disminuint les dades que encara ens esgarrifen.

I el paper dels adults és primordial perquè hem d’aprendre a escoltar i a creure’ns el que ens diuen els infants del nostre entorn.