Líders desinflats

El 20 de novembre, va començar el mundial amb un discurs del president de la FIFA, Giovanni Infantino. Va ser surrealista sentir com Infantino deia que estava fart de les crítiques cap a Qatar i que els europeus donin lliçons de moral, i veure com acabava donant una lliçó magistral a tothom. El que més vergonya aliena va fer era sentir-lo dir, de manera poc sincera, que “avui em sento qatarià, em sento africà, gai, etc.”. Per descomptat, l’home fort de la FIFA només va estar fort aquests 50 minuts del discurs perquè, d’altra banda, fa la impressió que ha donat el seu braç a tòrcer en tot el que li va demanar el propietari de Qatar. Avui la cervesa és absent dels estadis, deixant l’espònsor Heineken malparat, i la defensa dels drets de la comunitat LGBTQ+ s’han vist eclipsats quan es va demanar retirar als jugadors els braçalets one love. L’increïble no és que el xeic Abdulaziz Al Thani demani a Infantino imposar targetes grogues als jugadors que juguin amb el braçalet i que el president de la FIFA ho faci, el que és sorprenent és que fins ara cap jugador no s’hagi atrevit a portar-lo!

Molta testosterona, però poc cor i cervell al camp de futbol aquests dies. De fet, massa diners fa molt de temps que embruten la bellesa d’aquest esport. Veure com Neymar guanya 50 milions d’euros l’any (sovint jugant en menys del 50% dels partits de lliga del seu equip) planteja moltes preguntes sobre com l’esport ha perdut l’ànima i no transmet els valors adequats als nens que l’estimen tant.

El departament de Justícia dels Estats Units va revelar pràctiques corruptes a la FIFA que es remunten almenys a dues dècades i que van provocar la detenció i la condemnació de desenes de funcionaris del futbol amb càrrecs que inclouen blanqueig de diners. En comptes d’intentar justificar com es va assignar una Copa del Món a Qatar, seria millor que la FIFA s’asseguri que els propers Mundials siguin assignats a països com l’Índia, Indonèsia, Nigèria, etc., que tenen una població enorme que estima el futbol. Per descomptat, els diners i els estadis seran més petits, Sr. Infantino, però pot ser que la Copa del Món torni a il·lusionar els petits i els grans.