El consens salarial

Quan dono la meva modesta opinió, m’agrada abans documentar-me una mica per conèixer diferents punts de vista i no caure en errors interpretatius i parcials, o expressar una opinió només pensant en la meva situació personal, o permetre que em domini l’enveja, aquesta emoció desagradable que experimentem quan desitgem alguna cosa que tenen els nostres semblants, perquè l’enveja mai no va de nosaltres, sinó dels altres. Aquestes darreres setmanes la revalorització dels salaris protagonitza l’opinió pública amb la presentació del projecte de llei sobre la revalorització dels sous per part del Govern, la convocatòria dels sindicats d’una manifestació per demanar una vida, salari i habitatge dignes i la celebració del 20è aniversari de l’EFA, l’Associació de l’Empresa Familiar Andorrana. El Govern, la ciutadania i els empresaris són, tots tres, ingredients fonamentals per gaudir d’un bon ecosistema econòmic i social. Segons els experts, l’increment dels salaris pot fer augmentar el consum, però també pot fer que aquesta pujada no derivi directament en la creació de llocs de treball o en una millora econòmica, perquè l’increment del consum pot ser no suficientment alt perquè les empreses puguin crear ocupació. L’augment del salari mínim pot influir en l’oferta laboral, de fet, el mateix Banc d’Espanya afirmava que l’augment del salari mínim interprofessional destruiria llocs de treball, encara que les xifres en tancar l’any no li han donat la raó amb el descens de l’atur al nostre país veí. A Andorra sovint oblidem que tenir feina és fonamental, tant per al Govern, com per als treballadors, com per als empresaris. Ningú no té la vareta màgica per trobar la solució en què tots estiguem satisfets, però sí que ara que ve Nadal i tots pensem en els desitjos per al proper any, desitjo que tots nosaltres, Govern, ciutadania i sector empresarial, siguem objectius en les nostres exigències, perquè el que és bo per als altres ho acabarà sent per a nosaltres.