I això empitjorarà?

La situació d’Andorra no és aliena a la resta de països. De manera inevitable estem condicionats per tots els esdeveniments sense precedents que s’originen arreu. La crisi sanitària, la manca de poder adquisitiu, l’augment de la inflació, la crisi de l’accés a l’habitatge, entre molts altres, no són problemes endèmics del nostre país. Ans al contrari, és d’abast global perquè tot el món està patint les conseqüències del que ens ha passat.

Aquests dies em pregunto si això empitjorarà. La incertesa i la preocupació d’un possible futur inestable forma part del nostre pensament d’una manera molt present. No tenim la seguretat d’abans, ara sabem que tot pot canviar en qüestió de minuts, però cal pensar que no podem tenir-ho tot sota control. I més encara quan la situació no és definida pels nostres comportaments o desitjos, sinó que és una situació mundial.

Les dificultats que afecten i atempten contra l’estat del benestar han vingut per quedar-se i els haurem de fer front de manera valenta i constant. És evident que cap país ha trobat solucions màgiques que puguin servir-nos de fórmula. De fet, moltes vegades podem constatar mesures que no han funcionat i tractem de no aplicar-les nosaltres per no cometre i repetir els mateixos errors.

Amb això no vull dir que no s’hagi de buscar, investigar i estudiar possibles solucions als mals existents, tot el contrari. És bàsic adoptar mesures per tal de contrarestar fermament tot allò que pot anar en contra dels drets i necessitats bàsiques de la població. No obstant això, segurament el plantejament que haurem de defensar és diferent, ja que en cap cas podrem tenir solucions miracle ràpides i definitives, sinó col·laboracions de tots els poders públics amb un interès comú.