Crisi de l'habitatge (II)

Quan patim una problemàtica tenim diverses estratègies col·lectives per afrontar-la. Podem fer-ho a través d’una política pública d’una administració o a través d’una idea de negoci. No obstant, durant la nostra història, les dificultats també les hem afrontat unint-nos comunitàriament.

Un dels millors exemples històrics va ser al segle XIX. Les cases de Canillo es van agrupar per gestionar els riscos d’incendi ells mateixos fundant La Crema. El millor científic social de la història d’Andorra, Antoni Calvó, va dir: “La Crema, sobretot, exemplifica el seny i el geni dels vells andorrans que només podien comptar amb ells mateixos per consolidar el seu propi benestar”. A més, va demostrar científicament a través de la teoria de jocs com la cooperació de La Crema era la manera més eficient econòmicament i honesta per gestionar el risc dels incendis.

A Sant Julià de Lòria per afrontar la crisi de l’habitatge i les necessitats de l’envelliment s’ha impulsat un nou projecte de pisos tutelats per a la gent gran. La minoria i la majoria política comunal, amb la col·laboració de Govern i de privats, s’han posat d’acord per crear-los. Un exemple d’innovació i de resolució de problemes a través de nous espais de cohesió social i de col·laboració.

Hi ha molta feina amb l’habitatge, la major part de les mesures les ha de liderar el sector públic. No obstant, també podem afrontar la problemàtica des de noves perspectives. Per una banda, els ciutadans es poden agrupar per construir els seus propis habitatges sense necessitat de promotors i l’administració ho pot facilitar. De l’altra, tots els actors implicats poden trobar nous espais de col·laboració per impulsar nous projectes. Les problemàtiques també són una oportunitat per cohesionar-nos i innovar.