Comptabilitat dels derivats

En un context d’incertesa i volatilitat en els mercats financers com l’actual, així com d’elevada inflació i augment en els costos productius, és habitual que les empreses gestionin els seus riscos financers d’una manera més activa.

Davant d’aquest escenari d’incertesa, moltes empreses que busquen estabilitat en els preus de compra dels seus costos productius opten per la contractació de derivats financers.

Un derivat és un instrument financer el valor del qual varia en funció dels canvis en variables com ara tipus d’interès, tipus de canvi, preu de matèries primeres, preus d’accions, etc.

És habitual contractar-los en negocis de molt llarga durada en què es requereix un alt grau de finançament (com per exemple, la construcció d’una autopista), essent molt populars aquells derivats que converteixen el tipus d’interès variable d’un préstec en fix i donen estabilitat a les projeccions del negoci a llarg termini.

Per a aquelles empreses que compren matèries primeres, també és habitual cobrir les possibles variacions futures del preu d’aquestes, contractant un derivat que els asseguri l’estabilitat del preu de compra en moments d’incertesa com l’actual.

Per a les empreses andorranes, el PGC ens indica molt genèricament com s’han de valorar i comptabilitzar aquests actius, i ens remet a les normes internacionals de comptabilitat (NIC \NIIF), concretament a la NIIF 9 d’instruments financers.

Els derivats poden aportar seguretat i estabilitat en els preus futurs dels costos productius de les empreses, però el seu alt grau de complexitat i sofisticació fa que la seva comptabilització sigui complexa i, en cas d’error, podria aportar informació errònia als gestors i lectors de la informació financera, portant-los a prendre decisions de negoci equivocades. És per aquest motiu que s’ha de prestar especial cura al registre dels derivats financers.

* Vladimir Fernández, Soci Crowe