Jo de gran vull ser…

“Jo de gran vull ser….” Qui de nosaltres no ha pronunciat mai aquesta frase quan era petit (i no tan petit!), contestant a la persona que ens ho demanava que ens agradaria ser bomber, policia, mestre, cuiner, periodista, metge o infermer (i em deixo moltes altres professions, ja que si les hagués de posar totes no tindria espai suficient en aquest article). Avui en dia, aquesta mateixa pregunta feta als nostres fills tindria segurament respostes molt diferents, però de ben segur que d’entre les professions més citades destacarien les de youtuber o d’influencer. Aquestes professi- ons, que no existien encara fa unes dècades, tenen un poder d’atracció molt gran sobre els més petits, que hi veuen sovint una manera fàcil de guanyar molts diners, filmant-se fent activitats de la vida quotidiana com ara cuinar, jugar a videojocs o parlar de la pluja i del bon temps. No vull que es malinterpretin les meves paraules, ja que estic convençut que les persones que viuen d’aquests nous oficis dediquen moltes hores a la creació dels continguts digitals que publiquen, però la imatge que donen a la joventut és sovint tot el contrari, i aquesta darrera es queda amb la idea que es poden guanyar molts diners amb pocs esforços. I a Andorra aquest sentiment s’agreuja força, tenint en compte el nombre de youtubers i influencers residents, i el fet que la majoria d’ells mostren de manera constant a les xarxes un nivell de vida ostentós, sigui conduint cotxes de luxe, fent una visita guiada del xalet fantàstic on resideixen o mostrant com les seves vides són meravelloses i fàcils. Aquests valors que es transmeten als més joves no són els adequats, ja que deixen de banda aspectes molt importants, com ara el fet que guanyar-se la vida implica treball, esforç i rigor, i que no tothom pot fer fortuna filmant-se jugant al Fortnite, fent bromes diverses, comentant temes d’actualitat o simplement explicant aspectes de la seva vida.