Les set claus
Cuida el teu costat humà
Des de ben petits ens han inculcat, si més no a casa meva, ser generosos, amables, comportar-nos de la millor manera tant a casa com al carrer. En general, se’ns ha traspassat una sèrie de valors que mantenim al llarg de la nostra vida i que aprofundim amb els anys fins convertir-nos en grans éssers humans. No obstant això, hi ha certes excepcions, persones que malgrat haver après normes bàsiques per socialitzar i conviure amb altres persones, en créixer s’obliden de tot allò après i viscut per convertir-se en versions desagradables del que, suposadament, havien de ser. De vegades una part de culpa pot ser d’aquells pares, no vull dir tots, que descuiden aquest tipus d’ensenyança fent que els fills creixin fent el que volen i sense cap tipus de remordiment, i d’altres la culpa és només de la persona, que ha donat la volta al seu camí a la vida i ha passat a convertir-se en una persona que aprofita cada oportunitat per créixer sense importar-li qui hagi de trepitjar per aconseguir-ho. Amb el temps hem pogut observar dones i homes amb una gran bellesa física denigrant-ne d’altres amb menys atributs, hem vist persones en feines i amb grans salaris que miren de dalt a baix aquelles que consideren que estan molt per sota seu, una prova inequívoca de com arriba a estar de malament el món. Les persones que malgrat tenir tants atributs, riqueses i sort, viuen en l’arrogància sense saber què és la gratitud i el respecte són bàsicament persones mediocres sense cap mena d’empatia envers l’ésser humà i que només guarden al seu cor egoisme, estan mancades de principis i aglutinen maldat. No vulguis ser mai així ni formar part de la vida d’una persona amb aquests principis, pots acabar amb l’ànima buida i amb un cor sense batecs i si a la teva vida hi ha sort, bona fortuna, talent i força, comparteix-ho i ajuda els altres. La teva vida valdrà cada cop més si fas quelcom per qualsevol altre ésser humà.