Hora de fer balanç?

Una vegada més arribem a final d’any. Moment de fer balanç.

Sembla que hem deixat enrere el temps de pandèmia; de covid; paraula que, fa tres o quatre anys, més del noranta per cent de la població no hagués pas sabut identificar amb quelcom de massa concret i que ens ha trasbalsat durant més de dos anys, deixant unes seqüeles que, a hores d’ara, no som pas capaços d’avaluar plenament en tot el seu abast. De fet, ha estat quelcom força més important que la crisi financera que es va abatre sobre les nostres societats el 2008 i de la qual encara em podem veure algun vestigi: alguna carcassa d’edifici inacabat, per exemple, que només correspon –com sempre, amb tot allò que els ulls poden veure d’entrada– a la part emergida de l’iceberg.

Ara bé, tenim una capacitat tan gran d’oblidar! Una capacitat tan gran d’inconsciència! De ben poc serveixen els avisos: estem sempre disposats a anar directe, de cap vers allò que sabem que ens és nefast. I això ens passa tant a nivell individual com a nivell col·lectiu.

Sabem que massa sucre ens mata. Justament per això mengem més i més sucre.

Sabem que quelcom crea addicció: ho hem de provar, ja que no som conscients plenament de què és una addicció... Fins que és massa tard.

I així anem...

És conegut que totes les grans revolucions en la història de la humanitat han estat generades –a la base– per un malviure generalitzat i, en particular, quan les masses passen gana.

S’és conscient que la degradació del nivell de vida de les nostres societats està abocant milions i milions de persones a la misèria i, conseqüentment, a una manca d'accés als aliments bàsics?

S’és conscient que els efectes del canvi climàtic difícilment negable –sigui generat per l’home o producte de qualsevol caprici natural–, associat a la misèria és com posar un llumí encès prop d’un barril de pólvora explosiva?

Què va!

Bajanades!

I continuem engreixant egos amb divises i victòries pírriques!