Les pensions d'Andorra

Les pensions actuals són insosteniblement baixes respecte a l’SMI, al salari mitjà i al llindar de pobresa. La primera causa prové que el sistema de pensions ignora la realitat del mercat de treball, del qual està absolutament desconnectat ja que exigeix 40 anys per a una pensió plena, quan la majoria no arriba a cotitzar-ne 30. Els nivells de les cotitzacions són tan escassos que només poden mantenir un sistema basat en pensions baixíssimes. No només el sistema contributiu ofereix pensions molt baixes; l’assistencial també està molt poc desenvolupat i no protegeix la població menys afavorida. Tot això conforma un sistema que desconnecta les pensions en el seu conjunt dels nivells de vida del país, i les situa a la pràctica fora del context europeu. A la desconnexió entre pensions i realitat laboral s’hi afegeix com a segona i més important causa un reconeixement de drets de pensió extremament limitat. Les taxes de substitució, és a dir, la pensió respecte de l’últim salari del treballador i del salari mitjà del país, són, en conseqüència, de les més baixes d’Europa. Tot això fa que al sistema de pensions d’Andorra la sostenibilitat es faci recaure sobre la insuficiència de les pensions. L’aplicació d’un mateix factor de conversió a la immensa majoria dels pensionistes introdueix un element suplementari de regressivitat. Els sistemes de repartiment de prestació definida, majoritaris a Europa, són més solidaris i redistributius. El desafiament demogràfic real que afecta la sostenibilitat d’aquests sistemes és un succés temporal acotat en el temps (jubilació de la generació del B-B), i no l’augment de l’esperança de vida. Si es manté i augmenta el nivell d’ocupació i la millora de la productivitat (i amb això, els salaris) mentre que temporalment creix el nombre de pensionistes, la sostenibilitat està assegurada. L’equació de la sostenibilitat relaciona els nivells de despesa amb els nivells de renda i de redistribució de cada país. I l’evolució cap a sistemes mixtos amb el desenvolupament d’un segon pilar d’ocupació als sistemes de prestació definida els fa més sòlids i estables. Les reformes dels sistemes de pensions deriven i formen part d’una elecció política fonamental que respon al model social que cada país vol tenir.

* Gabriel Ubach, Secretari general de l’USdA