Crisi de l'habitatge (III)

Podem enfocar la crisi de l’habitatge des de reduir la demanda d’habitatge de luxe o turístic o des d’augmentar l’oferta d’habitatge a preu assequible. A Andorra, a causa de la forta demanda externa d’habitatge de luxe, les polítiques sobre la demanda semblarien les més efectives. No obstant això, la problemàtica requereix molts enfocaments i mesures. Per tant, també hauríem d’actuar sobre l’oferta d’habitatge.

Una de les polítiques públiques més efectives és augmentar l’oferta d’habitatge social, protegit o accessible. En aquest punt hi ha diferents formats i alguns l’administració ja els ha posat en marxa. No obstant això, en proposaré dos més. Avui parlaré del primer: atorgar a l’administració andorrana un dret de tanteig i de retracte sobre les transmissions patrimonials d’habitatge.

El dret de tanteig implica que si l’administració compleix les condicions que el venedor vol tindria preferència sobre l’adquisició d’habitatge per sobre de qualsevol altre comprador (mai es podria imposar un preu inferior i els propietaris mai estarien obligats a vendre). A més, el dret de retracte implica que un cop dos privats ja han realitzat una transmissió a un preu acordat, l’administració pagant el mateix import acordat, encara podria aturar l’operació i adquirir l’immoble.

Per exemplificar la idea. Imaginem si l’administració hagués tingut aquests drets quan un privat va comprar l’hotel Pol de Sant Julià. Primer, el Govern o el comú igualant el preu de compra haurien tingut preferència per comprar-lo. Segon, gràcies al dret de retracte, encara un cop acordada l’operació entre privats, l’administració pagant el mateix import hauria adquirit l’immoble.

Gràcies a aquest mecanisme avui tindríem a Sant Julià de Lòria un espai per a lloguers a preus assequibles i per a residència universi­tària.