'Muchachos'

Si Andorra tingués selecció per haver jugat el Mundial no sé si hauríem estat capaços de trobar càntics tan elaborats com els dels aficionats argentins. Potser amb l’ajut de tota la comunitat argentina que resideix al país, cada cop més present en el teixit laboral del Principat, s’hauria aconseguit alguna cosa amb cara i ulls. De fet, seria una gran notícia perquè voldria dir que s’estaria aconseguint allò que avui en dia costa tant i tant: la integració social de les comunitats. La cohesió social és i hauria de ser en el futur pròxim un objectiu a perseguir per part dels governants del país. I no hi ha millor eina de cohesió social que una bona qualitat de vida i, en conseqüència, habitatge digne, condicions laborals dignes i capacitat adquisitiva. Perquè sense aquests elements, per exemple, no es pot sortir a sopar tranquil·lament, on es coneix gent i conflueixen cultures i comunitats i, de retruc, s’acaben creant càntics “que ens tornin a il·lusionar”.

Nois –o com diria un argentí, muchachos–, el 2023 ha de ser l’any que ens torni a fer somiar i creure que assolirem reptes tan difícils com poden ser la lluita contra la inflació, la precarietat laboral o l’entrada de la ciutadania en la presa de decisions de la vida pública. Realment el que hem viscut els darrers anys, des de l’esclat de la pandèmia fins a la crisi energètica, passant per l’alça de preus, “no ho podem explicar”, i si ho féssim “no t’ho creuràs”. “Però això ha d’acabar” i només ho pot fer amb unitat estratègica del Consell General, que permeti afrontar els elements cabdals de l’agenda pública del present i dels propers anys. La problemàtica de l’habitatge ens ha demostrat que si només pensem en els problemes d’avui, demà en tindrem de molt més estructurals i greus. Per això, s’han de tornar a posar sobre la taula acords transversals, respectant les ideologies, que permetin abordar problemàtiques actuals però també que ens ajudin a organitzar el futur.