Què és la felicitat?

Estem a les acaballes d’un any en què les paraules crisi, covid, inflació i guerra han estat presents pràcticament des de l’inici. Un any, el 2022, en què també hem intentat ser feliços tant sí com no i en contra de qualsevol contratemps, ja sigui econòmic o social, i hem nedat contra corrent per aconseguir ser feliços en un món dividit entre incrèduls que ho neguen davant l’evidència del que està passant i aquells il·luminats que ens venen la felicitat en porcions d’hores de sessions i xerrameca vàries, per escórrer les nostres butxaques a cop de promeses de com aconseguir ser feliços o cercar la felicitat perduda. Difícil dilema.

En quina mesura està afectant la crisi el nostre nivell de felicitat? Des de fa temps, estem més tristos, és possible mesurar la felicitat? Construir un bon estat social i emocional és possible?

Jo no tinc cap bola de vidre per poder endevinar el futur, no soc vident i ni de bon tros soc ningú per donar consells, només soc una humil columnista col·laboradora que quinzenalment deixo plasmades les meves opinions i reflexions igual que ho faig sobre paper des de fa més de 26 anys, quan la meva vida va fer un gir de 180 graus i va trastocar la meva existència i tots els meus somnis van caure destruïts com un castell de cartes i vaig haver de començar a reconstruir una nova vida amb nous somnis i una nova realitat. He après a no perseguir la felicitat, ella apareix quan vol i em fa feliç en moments puntuals de la meva vida.

És una quimera pretendre ser feliços sempre, perseguint constantment la pròpia felicitat, el gran somni de l’ésser humà, un concepte totalment artificiós i ara més que mai trivialitzat de tal manera que ha passat a ser una utopia emocional que et pot fer sentir contínuament insatisfet, sobretot a través del consumisme i la sobreexposició constant a les xarxes socials. Kant deia que tots els éssers humans persegueixen la felicitat sense saber en què consisteix.