Nous propòsits

Segur? Són nous propòsits o es tracta dels mateixos de cada any? Fer més esport, visitar més la família, estudiar més anglès, deixar de fumar, ser més bona persona...

Amb el canvi de calendari, són moltes les persones que se senten motivades per elaborar un llistat de tasques, bondats o canvis d’hàbits a fer, però a la pràctica es tracta de coses que no és la primera vegada que pensem que hem de fer, i que mai acabem complint.

És l’atractiu de començar de zero, en la línia de sortida, el primer dia, com si pel fet de començar un any diferent realment canviés la nostra voluntat, o la nostra manera de ser. Com si tots els errors del passat no es poguessin tornar a reproduir.

És realment recomanable fer aquest llistat de propòsits? O més aviat és perjudicial si no els acabem complint i es dona lloc a la frustració?

Que cadascú tingui el seu pensament i els seus desitjos, cada persona és diferent, però el que sí que valdria la pena és fer una petita reflexió una mica més enllà. Potser no es tracta de aconseguir noves fites, sinó de gaudir de tot el que tenim. Valorar els esforços del que aconseguim diàriament, estar feliços pel que fem.

Segurament estic una mica influenciada pel llibre que m’han reglat aquest Nadal, i que es diu Ser feliz en Alaska, però és que estic plenament d’acord amb el que diu Rafael Santandreu, quan afirma que el que realment importa, si tens salut, és ser una persona emocionalment forta, assossegada, centrada en el present i alliberada de tots els seus temors. I el que és més important, que és a les teves mans aconseguir-ho... És qüestió de psicologia cognitiva, ser capaços de viure les emocions negatives de manera radicalment diferent, ser capaços de transformar situacions adverses en positives.

Crec sincerament que aquesta és la clau: no tant fer-nos propòsits que sabem que no complirem, sinó tractar de canviar la nostra percepció de les coses. Valorar el que tenim i el que fem, i saber veure les coses positives quan ens trobem en situacions adverses.