Crisi de l'habitatge (IV)

Avui proposarem una nova mesura concreta per pal·liar l’emergència de l’habitatge. La proposta, concebuda dins d’una estratègia global amb altres mesures, pot ser molt eficaç. Es tractaria d’establir reserves d’habitatge i bons de densitat.

Per una banda, la reserva d’habitatge establiria que un percentatge de les unitats construïdes per part de privats s’haurien de cedir per a habitatge social. És a dir, si es fa una promoció d’habitatge de luxe, una part d’aquests habitatges es reservarien per oferir lloguers a preus assequibles a ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera reduiríem la se- gregació social i augmentaríem l’oferta d’habitatge pro-tegit.

Per tal de combinar la mesura amb la rendibilitat dels projectes, hauríem de crear incentius per als promotors privats. Els bons de densitat permeten que la reserva d’habitatge tingui menys probabilitats de promoure efectes perversos, com el creixement de preus o la reducció general d’oferta d’habitatge. Aquests bons, que l’administració atorgaria als privats, permetrien que a major percentatge de cessió dins d’una promoció, es podria augmentar el nombre de metres quadrats, el nombre d’habitatges o la volumetria dels edificis per sobre del que estableix la legislació urbanística.

Caldria analitzar amb detall si la reserva d’habitatge hauria de ser obligatòria (proposta que a primera vista em semblaria més adequada), seria opcional a canvi d’aquests incentius o seria obligatòria només per a determinats tipus de promocions, com les de luxe.

No existeix una mesura miracle i tampoc és clar que totes les mesures funcionaran com pensem, caldria sempre avaluar-les, millorar-les i rectificar si cal. És molt important que els polítics tinguem la capacitat de generar idees alhora que les apliquem amb cura i seny.