Esperen les eleccions

A pilota passada tot es veu més fàcil. També els toros des de la barrera fan menys por. Però, què hauria passat si les eleccions s’haguessin convocat al desembre? De forma molt resumida, el Govern s’hauria estalviat la gestió de la crisi energètica, la gestió de la inflació i la sortida de Jover del Govern –donant per fet que la informació publicada pel Diari no hauria sortit abans–. I en tot cas, tots aquests elements, que tard o d’hora haurien aparegut a escena, ho haurien fet amb un executiu renovat i sense la pressió del calendari electoral, la qual està condemnant l’acció política dels darrers mesos (només cal recordar l’anunci del cap de Govern, Xavier Espot, en el debat d’orientació política amb relació a la nova llei sobre la construcció i l’urbanisme). Tanmateix, arribats a aquest punt l’executiu ja no té més opció que remar fort i esperar que la fragmentació que es preveu en els propers comicis –set llistes úniques es presentaran a les nacionals– sigui suficient per contrarestar el malestar dels darrers mesos, així com la sortida inevitable del ministre Jover.

Fins ara, la intenció d’Espot passava per allargar la legislatura al màxim. Segurament, abans de la dimissió no tenia sentit perquè esperar un descens miraculós de la inflació era absurd. Amb la nova situació, potser sí que tindria sentit guanyar temps perquè qui dia passa any empeny i com més lluny quedi el cas Jover, millor. Així i tot, es fa difícil pensar que un Govern sense ministre de Finances pugui aguantar gaire perquè no cal obviar que queda per defensar al Consell General el pressupost del 2023 o la reforma fiscal. Possiblement per això, les darreres informacions apunten que la maquinària electoral s’ha accelerat. Que en la propera sessió ordinària hi haurà a l’ordre del dia una desena de lleis per debatre perquè cap a final de març o principi d’abril es pugui votar. I llavors, per fi, arribaran unes eleccions que fa massa temps que esperen.