Circulació caòtica

Aquestes vacances de Nadal hem tornat a viure col·lapses circulatoris monumentals, i en qualsevol moment del dia era molt complicat trobar un aparcament lliure. I no parlo de nosaltres, els residents, ja que segons els polítics hauríem d’utilitzar el transport públic gratuït (i esperar dues o tres hores un autobús que no arriba o que no s’atura ja que està ple de gom a gom). No, en aquest cas em poso en la pell del turista, que dona voltes i voltes sense possibilitat d’aparcar el vehicle, i això després d’haver fet com a mínim una hora de cua baixant de pistes. Andorra és un país que viu del turisme, que desitja atraure’n cada vegada més però que no posseeix les estructures adequades per poder-lo acollir dignament. No parlo de l’allotjament, ja que entre els hotels i els apartaments turístics dubto molt que puguin mancar llits per pernoctar, i encara menys dels establiments comercials (tot i que potser es podria trobar a faltar una o dues perfumeries a l’avinguda Carlemany o Meritxell!). No, en aquest cas parlo les infraestructures viàries del país i dels aparcaments existents. No es pot pretendre acollir més de 180.000 vehicles durant les festivitats nadalenques (segons Mobilitat han estat finalment més de 200.000) quan no hi ha una xarxa de carreteres suficient per acollir-los, o un nombre suficient de places d’aparcament. Seria convenient (i urgent) reflexionar sobre una mobilitat de massa sostenible, real i factible, i deixar de banda projectes faraònics que de totes maneres necessiten inversions massa elevades per a les arques de l’Estat. No tinc cap solució miracle, però analitzant exemples d’altres ciutats amb problemes semblants segur que es podrien trobar solucions força satisfactòries i fins i tot creatives. Tots hi guanyaríem, residents i turistes, ja que no és gens agradable passar hores i hores al cotxe per realitzar finalment trajectes relativament curts.