Dia internacional de la salut mental

El Dia internacional de la salut mental té com a objectiu específic recordar que la salut mental de cada persona és un pilar primordial per a la construcció de vides plenes i satisfactòries. En efecte, la salut no és només un factor físic, sinó que té un component social i mental com reconeix la mateixa definició de salut de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), que considera un “estat de benestar físic complet, mental i social, no només l’absència d’afeccions o malalties”. Alguns dels medicaments més coneguts són el Diazepam (Valium), Alprazolam (Trankimacin) o Lorazepam (Orfidal). Espanya és el país que més en consumeix. Els països següents quant a consum són Bèlgica i Portugal, amb el 8%. Per sectors econòmics, en primer lloc trobem els treballadors del sector primari, amb un 10,2%; en segon lloc, l’administració pública, amb un 8,7%, i en tercer, els serveis a domicili, amb un 8%. A la part baixa hi hauria la indústria i la construcció, amb un 6% de consum d’ansiolítics, i el transport, amb un 5%. Pel que fa a la qualificació laboral, va del 8,2% de les persones directives i professionals al 12,5% dels treballadors manuals. Pel que fa als estudis per part dels treballadors que estan en situació de risc psicosocial, mostren un clar biaix de gènere, corresponent a un 32% dels homes i un 43% de les dones. Les baixes laborals per malalties psicològiques són les segones en durada, darrere de les traumatològiques (dades recollides a Ocupació, treball i riscos per a la salut mental, Funcas, desembre 2021, d’Óscar Pérez-Zapata i Gloria Álvarez-Hernández, i l’informe Treball i salut mental). Al Regne Unit, país on el seguiment de la salut mental està molt avançat, cada mes l’informe de salut laboral mostra la situació específica i en aquests termes d’estrès, ansietat i depressió, i les causes principals: sobrecàrrega de treball, mala organització, objectius inassolibles, l’excés de la jornada laboral, el risc a perdre la feina, salaris baixos, mòbing... A Andorra en molts pocs casos se’n reconeixen les causes laborals ni són tractats com a malaltia professional.