Les set claus
Creixement o desenvolupament
Som en una dinàmica de creixement del PIB respecte a l’any anterior, de creixement del nombre de turistes, de creixement de la inversió estrangera o de creixement del nombre d’empreses. Govern ens afirma que som en un model d’èxit i que, com a màxim, l’administració andorrana ha de corregir els desequilibris i ha de cercar l’homologació amb l’entorn per diversificar l’eco-nomia.
Si el creixement del PIB es basa molt en la construcció i els serveis immobiliaris, si el nombre de turistes no implica millors marges per a les empreses i millors salaris, si la inversió estrangera és eminentment en totxo i expulsa els ciutadans dels seus habitatges o si la creació d’empreses ve d’empreses cada cop més petites, som en una dinàmica de creixement d’especulació i de degradació.
Caldrà replantejar a què donem valor. Caldria passar de comptar PIB i turistes a mesurar la qualitat de vida i l’impacte econòmic. Caldria començar per mesurar la salut del país de manera global. Salut individual, però també salut comunitària i mediambiental. Caldria mesurar l’economia des del valor i l’impacte que genera.
Caldrà replantejar el paper de l’Estat: des d’una administració que vol liberalitzar i homologar-se amb l’entorn cap a una administració que pren un paper més emprenedor i actiu en el desenvolupament d’Andorra i que prioritza la preservació dels principals atractius: la seguretat, la cohesió social, el paisatge, la prosperitat, les especificitats i el medi ambient.
En un entorn global de deteriorament de la qualitat de vida com el que estem vivint, Andorra, en lloc d’homologar-se i obrir-se de qualsevol manera, ha de frenar la inversió estrangera en totxo i de menys valor. Si vivim millor atraurem més inversió, turisme i creixement econòmic de valor.