Més usuaris, menys hàbits

Llegia fa uns dies un estudi on s’analitzava com havia afectat la mesura de la gratuïtat del transport públic diferents grans ciutats d’Europa. Molts estats van apostar per la implementació de la mesura en un moment que la inflació estava fora de control –tampoc és que ara sigui gaire més moderada– per intentar ajudar la ciutadania i, al mateix temps, donar un impuls a l’ús del transport públic en substitució del vehicle privat. De forma molt resumida, l’estudi explicava que la mesura implementada pels governs suposa una gran despesa econòmica que, d’entrada, és positiva en tots els sentits: ajut econòmic, menys contaminació, menys trànsit, més hàbits responsables... De fet, les dades mostraven un clar increment de l’ús del transport públic, si bé de forma genèrica no disminuïen el nombre de vehicles privats a la carretera. De forma planera, la gent seguia utilitzant el cotxe com abans i, des de la implementació de la mesura, realitzava nous desplaçaments amb transport públic, els quals abans no feia. Per tant, és important tenir en compte que gratuïtat no vol dir canvi d’hàbits. Ni tampoc més usuaris de transport públic és sinònim de menys usuaris de vehicles privats. El mateix gerent de Coopalsa, Gabriel Dalleres, va explicar a Diari TV que “la gratuïtat no és el que va provocar el col·lapse, sinó l’arribada anticipada de temporers”. És a dir, els usuaris ja habituals que van arribar abans.

És indiscutible que la gratuïtat per a aquells que ja eren usuaris habituals del bus ha estat, i ho seguirà sent durant tot aquest 2023, un ajut important i un estalvi econòmic. Però s’ha entrat en un moment que el canvi climàtic ens ha d’obligar a fer una reflexió de com ens hem de moure a les ciutats. Com podem compaginar la mobilitat sostenible amb la mobilitat pràctica. Dos elements que per ara no s’acaben de trobar en el model de transport públic actual que, tot i tenir més usuaris, no aconsegueix més fanàtics.