Manca de planificació

Habitatge, poder adquisitiu, inversió estrangera, temàtiques socials, llistes d’espera per a poder optar a una plaça pública en una residència per a la gent gran, sistema sanitari públic saturat, infraestructures de la xarxa viària insuficients, així com un llarg etcètera. Hi ha actualment varis temes molt problemàtics a Andorra deguts en part a una manca greu de planificació o, dit d’una altra manera, de visió estratègica per part dels nostres dirigents. I no parlo només dels actuals, sinó que també dels seus predecessors. A tall d’exemple, resulta evident que no calia ser vident per anticipar l’envelliment de la població, i la necessitat de centres públics residencials per a la gent gran. Actualment, la llista d’espera per a aquestes places és llarguíssima, i això provoca que padrins i padrines que no puguin pagar-se una residència privada (que costa entre 2.500 i 3.000 euros al mes), i que no puguin continuar vivint sols, estiguin desemparats. El mateix passa amb el tema de l’habitatge, ja que per haver permès una inversió estrangera poc controlada, haver fomentat la construcció d’edificis destinats al mercat de luxe i facilitat l’arribada massiva de residents amb un molt alt poder adquisitiu (sense haver previst de forma paral·lela edificar habitatges per al comú dels mortals) ha provocat que actualment el mercat de lloguer sigui gairebé inexistent i que s’hagin descontrolat els preus, obligant les autoritats a establir pedaços legislatius per intentar salvar els mobles. Podria continuar amb altres problemàtiques actuals, però crec que aquests dos exemples són força aclaridors. I hem d’aprendre de les nostres errades, i potser establir l’obligació que els nostres polítics, sabent que en el nostre cas sovint són més bé amateurs que professionals, es formin en aspectes de gestió i planificació polítiques i, sobretot, a saber anticipar les conseqüències de les decisions que prenen.