Intel·ligència artificial

Un dels temes d’actualitat és el ChatGPT, una nova aplicació basada en la intel·ligència artificial que permet crear textos o imatges a partir de les ordres que li donem. L’eina sembla que revolucionarà el món i és capaç de redactar documents o cartes, i fins i tot resumir llibres. Personalment, aquesta notícia em genera les mateixes sensacions que quan va aparèixer internet. D’una banda, la curiositat de descobrir com funciona l’aplicació que redacta una carta de motivació o fa un treball de batxillerat d’una forma força coherent i pertinent. Per altra banda, la novetat em provoca fascinació pel seu potencial i els impactes que tindrà. Si realment l’eina permet generar contingut, què passarà amb el món laboral? Ja fa temps que sabem que moltes feines actuals desapareixeran amb l’evolució tecnològica, però ara sembla que ja podem intuir quines seran substituïbles. També m’acompanya certa inquietud per saber com ens adaptarem a aquesta tecnologia basada en una combinació de probabilitats però sense la capacitat humana de creativitat, reflexió o d’esperit crític.

Ben segur que l’eina aportarà beneficis en alguns sectors com la recerca o la medicina, però també caldrà resoldre moltes qüestions ètiques. Un dels entorns que es mostra preocupat és l’educatiu. Amb el pas del temps, els docents han hagut de gestionar les xuletes que requerien l’habilitat dels estudiants per elaborar-les i amagar-les, fins a les cerques d’informació a internet. Ara s’hi afegeix la dificultat de poder avaluar les competències reals dels alumnes. Amb l’evolució tecnològica es fa més difícil trametre als joves la cultura de l’esforç, la necessitat de reflexionar o d’emprar el raonament crític.

De la mateixa manera que quan va aparèixer internet, la societat té ara el repte d’afrontar la introducció de la intel·ligència artificial en tots els sectors, gaudint dels beneficis, però sense perdre el nostre esperit crític.