Una sola trucada

No soc pas el més formal d’aquest país. Tampoc soc algú molt mirat amb la litúrgia, però reconec que en l’anunci de la convocatòria electoral em va faltar un punt més d’institucionalitat davant un anunci prou important com és la dissolució del Consell General i la consegüent convocatòria electoral. És sabut que la relació del cap de Govern, Xavier Espot, amb el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, no és la més fluïda del món. No entro a valorar si cal que aquesta relació sigui diferent. Crec, però, que igual que es va avisar amb una trucada pels volts de les 15 hores a personalitats com la síndica general, Roser Suñé, o el president del grup parlamentari independent, Ferran Costa, també es podria haver avisat que en unes hores es dissoldria la cambra als presidents dels grups de l’oposició. Només per allò tan intangible com és el respecte institucional.

Dit això, si es demana respecte institucional per una banda no es pot voler fer d’això un cavall de batalla. Les relacions, com les bones decisions, es treballen lluny dels taquígrafs i si hi ha voluntat de construir ponts s’ha de posar tota la voluntat possible per construir-los. No es pot construir una confiança sobre la base de retrets, més enllà dels que poden estar dins la discrepància política. Fora bo que, de cara a la propera legislatura, en què caldrà debatre qüestions tan cabdals com l’acord d’associació amb la UE, ens entenguéssim. Que no vol dir que ens posem d’acord, però sí que, com a mínim, en parlem.

En tot cas, per fi ja tenim data de les eleccions. Hi va haver una sensació generalitzada a la sala de premsa de Govern d’alleujament. Perquè per fi s’acaba la precampanya per deixar pas a una campa­nya que porta setmanes picant a la porta. Aquest alleujament, però, va durar una mil·lèsima de segon, la que vam trigar els periodistes a adonar-nos que comença la campanya electoral.