Com tenir resiliència (I)

Aquells que em seguiu a través de la meva columna quinzenal segur que recordeu que no és la primera vegada que escric sobre salut mental, ni serà la darrera que ho faré, ja que les dades són esgarrifoses i des de l’OMS ens auguren que l’any 2030 la salut mental serà la principal causa de discapacitat al món.

Els americans, que són molt hàbils en temes de diners, han calculat que per cada dòlar que s’inverteix en prevenció s’estalvien cent en tractament i mil en rehabilitació.

Segons la metgessa i psiquiatra Rafaela Santos, podem desenvolupar la resiliència com a prevenció i hauríem de posar el focus en el fet de preparar-nos sense necessitat d’haver patit un trauma, ja que és important enfortir-nos per resistir i minimitzar els danys i sortir més avesats.

En el llibre Levantarse y luchar, Rafaela Santos ens parla sobre la resiliència com el principal factor protector de la nostra salut mental, i descriu com simplement canviant el pensament podem modificar el nostre cervell i incorporar nous circuits cerebrals que ens preparen per afrontar la vida amb sensació de confiança i sense estrès, i que a més estan investigant a fons la importància del gen transportador de la serotonina; ens explica que se sap que els nivells baixos d’aquesta substància al cervell fan que l’impacte d’un cop emocional sigui més gran i de vegades tan greu que el cervell no el pot processar.

Segons es recull en el llibre de Rafaela Santos la resiliència no és espontània, i recorda que ens vàrem fer un fart d’escoltar que sortiríem enfortits de la pandèmia i ha passat el contrari, només cal constatar la quantitat de persones que estan en espera per a consultes psiquiàtriques i amb tractaments farmacològics, i que com qualsevol altre èxit el resultat és l’esforç per desenvolupar la resiliència.

Ja ho deia fa més de 2.000 anys Horaci, que en els contratemps és on conèixerem els nostres recursos per poder fer-ne ús.