Sant Miquel d'Engolasters

Un cop analitzada la publicitat que havia aterrat al meu correu electrònic, convençut que el cervell encara donaria de si, vaig decidir inscriure’m al curs de la UIC que, via la Fundació de Crèdit Andorrà, es feia extensiu a Andorra, a joves estudiants com jo. No és que pretengués viure cap experiència de campus universitari: soc dels qui –com molts– van estudiar mentre treballaven i el passat, passat és. Tanmateix, vaig saltar sobre l’ocasió d’obrir-me a mons que potser no havien tingut ocasió, encara, de captar la meva atenció. El curs es va iniciar el 19 d’octubre passat... Però, anem al meu propòsit. Una de les assignatures del primer trimestre era: Art romànic d’Andorra. Tot i tractar-se d’un tema que m’havia interessat anys ha però que després vaig deixar de banda, he de reconèixer que la passió i els coneixements de la professora em van engrescar de valent. Em vaig registrar, doncs, al desplaçament organitzat al MNAC per dur a terme un recorregut pel museu que possiblement disposa de la millor col·lecció de romànic al món. Vaig gaudir del Palau Nacional com si fos la primera vegada que hi posés els peus. El recorregut es va limitar al romànic; el d’Andorra també. Com és possible que en un espai tan emblemàtic d’aquest art, una peça com és la pintura mural de l’absis de Sant Miquel d’Engolasters: singular per excel·lència, ja que mostra quelcom força inaudit com és un tetramorf cristià amb tan sols tres evangelistes i sense respectar-ne, a més, l’ordre habitual, no doni, al visitant, ni la possibilitat de poder disposar de la perspectiva que tenia en l’espai d’origen? I no és perquè l’església de Sant Miquel d’Engolasters sigui un espai de dimensions desmesurades! És potser per la manca d’ortodòxia de la qual fa gala l’obra del Mestre (o taller) de Santa Coloma que es troba tan mal situada? Encabida en un espai tan angost? Seria molt demanar a la direcció que mirés de situar-la en un espai més adient?