Plou sobre mullat

Fa pocs dies llegia un article publicat a la revista Haz que feia un recull de les donacions rebudes per les 72 campanyes d’emergència del 1968 al 2021. La que més solidaritat ha rebut ha estat el tsunami al sud-est asiàtic el 2004, seguida de l’actual conflicte a Ucraïna. I podien tenir en comú com de propera sentim la causa: el tsunami amb víctimes de desenes de països i la guerra tocant la frontera d’Europa.

I fa pocs dies ens arribava la notícia del greu i devastador terratrèmol que ha afectat diferents províncies de la frontera turca i siriana. En el moment d’escriure aquestes línies, l’OMS ja estima que la xifra de morts és de prop dels 40.000 (uns 30.000 a Turquia i més de 9.000 a Síria) i pot continuar pujant. Les imatges que veiem ens posen la pell de gallina amb desenes de milers d’edificis completament col·lapsats.

Davant aquesta situació desoladora, l’esperança recau en els equips de salvament. Com més aviat comencen a actuar, i no s’ha deixat de repetir aquests dies, més probabilitats hi ha de trobar encara persones vives. I si a les zones afectades de Turquia (amb més o menys recursos davant de l’abast d’aquesta tragèdia i segurament i com s’està veient amb molt per millorar) s’ha vist com aquests equips arribaven (fins i tot equips internacionals), la situació a Síria és totalment la inversa. Amb molt pocs mitjans i afectant zones que porten prop de dotze anys en guerra amb fronteres quasi tancades, les víctimes i, principalment, les persones supervivents que són les que necessiten també un gran suport en aquests dies (i els propers anys en la reconstrucció) no estan rebent cap (o no el suficient) ajut.

Esperem que la proximitat geogràfica del terratrèmol ens faci ser solidaris i puguem posar el nostra granet de sorra i ajudar en la mesura del possible als milions de persones, molts infants, que s’han quedat sense sostre, sense família, i que ens necessiten més que mai.