Les ciències i les dones

L’11 de febrer se celebra el Dia internacional de la dona i la nena en la ciència. L’efemèride pretén reconèixer la trajectòria de les dones que han contribuït a l’avenç de la ciència i la tecnologia, però també té l’objectiu de promoure la igualtat en l’educació, l’ocupació i l’eliminació de tota discriminació. La data és un moment per recordar els percentatges de dones que fan una carrera científica. Als països que ens envolten les xifres de dones que estudien ciència, tecnologia, enginyeria o informàtica són ben inferiors a les dels homes. Algunes notícies relacionades parlen de bretxa de gènere, d’estereotips o prejudicis, de manca de referents femenins a l’hora d’escollir aquests estudis. Per celebrar la diada, alguns centres d’investigació o universitats promouen activitats, suposadament, per despertar l’interès de les ciències en les noies, amb la finalitat d’augmentar les xifres d’estudiants femenines.

No comparteixo que se centri el debat en el nombre de noies que escullen uns estudis científics. Cal realment buscar una paritat? Hi veiem algun problema en aquelles branques educatives on predominen les dones, com poden ser infermeria, educació infantil o treballs socials? Ens hem plantejat que potser es tracta d’una simple qüestió d’interessos? El que realment cal és garantir un accés lliure a qualsevol carrera, sense imposicions, ni prejudicis, per part de tots els gèneres. Afortunadament, en el nostre entorn, ja fa temps que hem superat les dificultats perquè les dones puguin accedir a carreres científiques. Tots els nens i nenes reben la mateixa educació i tenen les mateixes possibilitats d’escollir uns estudis. Ara bé, una altra qüestió és l’accés al món laboral per part de les científiques. En aquest aspecte, sigui en el món de les ciències o en qualsevol altre, malauradament, encara hi ha barreres a superar com la bretxa salarial o l’accés a llocs de lideratge per part de dones.