Necessitem els conservadors

Un signe alarmant de l’empitjorament de la salut democràtica de tots els Estats arreu del món és com la dreta política s’ha desorientat i trencat: ha abandonat la moderació, el respecte i el seny.

La família política conservadora s’ha vist desplaçada per tres tendències. Primer, ha abandonat la defensa de la comunitat i de l’economia productiva. Una part fomenta accions egoistes d’enriquiment ràpid a l’estil del pitjor model de Marbella. Segon, una altra part ha abandonat el seny i la realitat engegant una croada contra les elits globals, les multinacionals i la corrupció mundial. Tercer, una altra fa “postureig” modern inclusiu amb moltes paraules, somriures i logos, però no troba propostes.

No sé les causes concretes del trencament. Probablement, l’excessiva pressió pública del “políticament correcte”, el model econòmic de la globalització, les fractures generacionals, l’individualisme social o el narcisisme digital han afectat una bona part de la població amb valors conservadors. Moltes persones en aquest nou entorn se senten desplaçades i menystingudes, no acaben de trobar el seu espai o no saben com transmetre el seu ma- lestar.

Si volem mantenir una bona salut democràtica i institucional, cal treballar en nous espais polítics que ens permetin recuperar el respecte i el seny. La clau crec que passa per fomentar un major sentiment de comunitat. Necessitem un moviment polític conservador que defensi les explotacions agrícoles i ramaderes, que defensi la família, que defensi els interessos d’Andorra a l’exterior, que sigui lleial i estable institucionalment, que simplifiqui la vida als empresaris, que impulsi l’economia productiva, que defensi la identitat i que defensi les llibertats individuals per emprendre i progressar.

Estem entrant en un moment perillós, independentment de qui guanyi les eleccions, si perdem la dreta lleial i moderada podríem caure en un període d’inestabilitat, fractura i polarització.