Entre quatre i cinc

Els 2.679 nous electors, en global, seran poc importants de cara als propers comicis. Segurament seran molt més trascendentals els quasi 600 nous votants de la capital o els poc més de 400 nous electors de la parròquia d’Encamp. El sistema electoral, que és el que és i no és ara el moment de posar-lo en qüestió, sinó que tocarà revisar-lo a partir del 3 d’abril, fa molt difícil pensar que en els resultats de la circumscripció nacional hi puguin haver grans canvis. Si bé el més probable és que la participació es pugui reduir lleugerament respecte ara fa quatre anys, si es repetís la participació del 2019 (68% de participació global i del 65% si només es tenen en compte els vots vàlids), el més probable és que per la via nacional accedeixin 4 formacions amb 5 consellers les dues primeres, i amb dos les dues següents. En el supòsit que el PS aconseguís esgarrepar de forma íntegra un 5% de votants a DA, el resultat de la circumscripció nacional no canviaria, més enllà de quina seria la força més votada. Sí que ho faria si, finalment, alguna formació més aconseguís entrar al Consell General de forma directa. En aquest cas, aquest conseller podria sortir, pel sistema de restes, o bé de la segona formació més votada o bé de la quarta formació més votada.

En qualsevol cas, com sempre, el partit està a les territorials, menys a Canillo, on tot ja està decidit. Segurament, per als més petits el paper que hi pugui jugar Sant Julià serà clau per acabar definint si al Consell hi ha quatre o cinc formacions per la via nacional. Mentre que, per als més grans, la parròquia laurediana, la capital i Encamp seran decisives per definir si pot haver canvi o per si s’opta per la continuïtat. I és que el sistema actual, si bé és garant de l’estavilitat parlamentària, també és una apiconadora de la major representativitat real del país. Però com deia al principi, aquest és un debat que es podria haver obert durant els darrers quatre anys, així com es podrà obrir en els propers quatre.