Missió impossible?

Ja tenim llistes per a les properes eleccions generals i, després d’un inici de mes de febrer intens en la cerca dels 202 potencials elegibles i el tancament de les candidatures, ara comença la dura tasca de convèncer els electors que tal o tal programa és el millor. Cal destacar però que mai unes eleccions havien estat tan generoses pel que fa a les propostes que hagin de votar els ciutadans: 6 llistes nacionals i 20 parroquials (amb 4 llistes a Andorra La Vella i Sant Julià de Lòria, 3 a Ordino, La Massana i Escaldes-Engordany, 2 a Encamp i, malauradament per a la democràcia, una única a Canillo). Com sempre, el tancament de llistes no haurà estat exempt de polèmica, com ara la fuga d’afiliats d’un partit a l’altra, el fet que un partit decideixi plantar-se al darrer moment i no presentar-se a les eleccions o encara que treballadors d’algunes empreses del sector privat hagin de demanar una excedència en cas de concórrer als comicis. I, com ho he dit abans, ara comença la dura tasca de convèncer els electors ja que, tal com tenim el país actualment, aportar idees que permetin solucionar els problemes que ens afecten pot semblar missió impossible. En efecte, pot semblar difícil cercar solucions a temes com ara l’habitatge, el poder adquisitiu, la cura de la gent gran, la mobilitat o la seguretat ciutadana, per només citar-ne alguns dels més importants. Quines de les 8 propostes serà la més convincent en matèria d'habitatge? I quina ho serà pel que fa el poder adquisitiu? Es podrà solucionar el tema del preu dels lloguers prohibint la compra de vivendes als estrangers durant 18 mesos o serà més efectiu tornar a promulgar lleis intervencionistes que permetin als llogaters imposar-se davant dels propietaris? Tants dubtes com propostes i, com sempre, cap certesa que una funcioni més que l’altra. Tal és el problema de l’elector, ja que vota per unes idees que no sap amb seguretat si seran o no efectives.