Els dictats del cor

Steve Jobs pronunciava una conferència en una universitat. I ella estava asseguda entre el públic. A ell li va agradar i se li va acostar després de la xerrada. Ella li va donar el número de telèfon. Jobs volia convidar-la a sopar aquella mateixa nit, però tenia una reunió de negocis. La vida és així. Mentre tornava al seu cotxe es va fer aquesta pregunta: “Què faria si aquesta fos la darrera nit de la meva vida?”. Ja sabeu la resposta: va tornar a l’auditori, va trobar la noia i se la va emportar a sopar. Va acabar sent la seva estimada esposa durant molts anys.

En un estudi de la Universitat de Washington, es van realitzar quatre experiments en què van estar implicats 450 participants. A cadascuna d’aquestes proves, els voluntaris havien de triar entre un grup d’objectes. A uns se’ls va demanar que fessin l’elecció de manera automàtica i intuïtiva, i a d’altres de manera més deliberada. Després van dur a terme tests de personalitat que van intentar avaluar el grau de satisfacció de cada individu amb la decisió que havien pres. Segons tots els mesuraments, els participants que es van decantar sense pensar van tenir un major índex de satisfacció. A més, es van sentir més segurs de la seva elecció i la van defensar amb més vehemència. Una de les tasques va ser compartir amb la resta del grup les decisions preses i debatre per intentar convèncer la resta. Els “intuïtius” van ser més hàbils i persuasius que els “racionals”.

Els autors de l’experiment van recalcar dues conclusions que els van sorprendre: la primera és que les persones consultades tendien a preferir prendre la seva decisió mitjançant impulsos, cosa que contradiu la creença generalitzada que la intuïció és un mal mètode per triar i que el més recomanable és basar-se en la raó. La segona sorpresa va ser observar que l’ús de la intuïció no canvia només el pensament, sinó també l’actitud.

En l’obra mestra d’Antoine de Saint-Exupéry, El Petit Príncep, podem trobar aquesta frase: “Únicament es pot veure correctament amb el cor, l’essencial resta invisible als ulls”.