Dones a la política andorrana

Ha passat més de mig segle d’ençà que l’any 1970 els delegats permanents, mitjançant decret, atorguen els drets polítics a les dones andorranes. En aquests cinquanta-tres anys l’evolució de la dona andorrana en la societat en general, i en la política en particular, ha sofert un increment important. El món ha evidenciat la necessitat de tenir dones en càrrecs transcendents a la societat, d’una banda, per un principi competencial i de coneixement, i, de l’altra, per un principi d’igualtat de gènere, una lluita inqüestionable en el nostre dia a dia.

No obstant això, el camí ha estat llarg. Van haver de passar deu anys perquè Mercè Bonell Bertran, la política andorrana, accedís com a consellera de comú entre el 1980 i el 1983, i posteriorment, com a consellera general els anys 1984 i 1985. Mercè Bonell Bertran va obrir la cursa política a totes les dones que han optat des de llavors als càrrecs governamentals, ja sigui al Govern com als comuns. En aquest sentit, hem de lloar la valentia d’una dona pionera, que va atrevir-se a fer quelcom impensable a l’època. Hem tingut síndiques i subsindiques, conselleres i cònsols. Estic convençut que en un futur tindrem una cap de Govern i al projecte d’Acció, amb Judith Pallarés al capdavant, és un compromís ferm.

En aquestes eleccions, la paritat home-dona és ben palesa, i desitjo que sempre segueixin aquesta línia els anys vinents. Veure dones a les llistes donant una especial importància a les polítiques del nostre país i que juntament amb els candidats joves prometen un aire fresc que s’espera al nostre país.

Pressuposem que tot això serà un al·licient per moure els electors a anar a votar i fer disminuir aquest índex d’abstenció que s’arrossega en els últims anys. Des d’Acció tenim el compromís de mirar cap al futur i per això us demanem la vostra confiança.

*Josep Estefanell, Núm. 13 de la candidatura nacional d’Acció