Necessitem els progressistes

Un altre dels mals de les democràcies occidentals és com els partits progressistes es veuen sobrepassats per partits d’extrema dreta.

Es pensen que el problema són les fake news. En realitat, la problemàtica és com comuniquen amb els fets a pesar de les paraules. A la pràctica prioritzen la comunicació de màrqueting prefabricada, les estratègies “d’experts”, el llenguatge inclusiu i es comporten com una elit d’universitaris. Actuen com si li parlessin a una persona tonta. Llavors, amplifiquen la divisió social i el malestar de moltes persones que es senten menystingudes.

Per exemple, els pagesos que treballen molt per mantenir el paisatge i alimentar les persones senten que reben lliçons d’un economista de ciutat. Empresaris que s’han esforçat molt i aporten llocs de feina han de rebre lliçons d’ètica de persones que no han produït mai res ni creat un lloc de feina. Molts treballadors i treballadores senten que es prioritza l’autodeterminació de gènere per sobre de la seva dificultat per arribar a final de mes. Els progressistes creuen que com més drets posin al programa electoral tindran més vots, però no veuen que tenen un comportament elitista que amplifica el malestar i la polarització. Així moltes persones acaben votant l’extrema dreta com a mitjà de protesta.

Necessitem un progressisme que sigui més coherent. Per realment avançar amb drets i llibertats s’ha de treballar amb persones de tots els àmbits professionals i valorar totes les professions, sobretot les que no requereixen títols universitaris. Cal entendre que no només hi ha drets. Els drets no es poden exercir si no hi ha obligacions cap a una comunitat cohesionada on gaudir-los. Finalment, més que alliçonar, es tracta sobretot d’escoltar i de mantenir una actitud humil. Des d’aquesta perspectiva, un moviment progressista pot realment fer avançar la nostra societat.