Saber manar

“Li hem donat la volta a la història de la marina dels EUA. Els meus mariners són els millors perquè responen a la raó i a l’estímul, no a la imposició dels meus galons,” va dir Bud.

Elmo (Bud) Zumwalt (1920-2000) fou el cap d’operacions navals més jove de la història dels Estats Units. Va participar a la guerra de Vietnam. Fou famós per canviar molts conceptes i procediments de l’estructura del comandament a la marina.

Explica Bud en algun dels seus relats (us convido a llegir-los, són interessants), que quan de molt jovenet va entrar a l’armada, no podia entendre de cap manera que cada dia rebés desenes d’ordres i instruccions, que havia d’obeir i executar sense entendre’n el perquè. Ja de més gran, es va anar adonant que el món estava regit més per prohibicions i instruccions no raonades, que per la raó, els estímuls i el convenciment. Decidí llavors donar la volta a allò que sempre havia viscut en el seu ofici. Es va esforçar per aconseguir que cadascun dels oficials i mariners sabés què es feia i perquè es feia. Reunia diàriament tots els seus equips per debatre les estratègies i tàctiques de les batalles. Responsabilitzava tots i cadascun dels mariners d’un projecte, d’un control, d’una tasca d’equip. Dels seus vaixells van sortir els oficials més ben preparats de tota la marina dels EUA i Bud es va convertir en una llegenda de l’armada.

Un bon líder no tan sols és aquell que té una visió clara del projecte que capitaneja i que sap inspirar el seu equip, sinó que per ser-ho cal una qualitat de què molts pateixen: saber manar.

Saber manar requereix múltiples habilitats socials que et permetin fer equilibris amb els egos i les sensibilitats dels components de l’equip, alhora que s’ha de saber mantenir la fermesa de les ordres emeses i argumentar-les adequadament. Cal fer gala d’una gran intel·ligència emocional. Saber manar és una qualitat en gran manera innata i perfeccionable, però manar bé és un art que requereix habilitat, tècnica i talent.