Qüestió de sobirania

No tot s’hi val. No podem compartir i deixar impunes les greus acusacions fetes en un mitjà de televisió català fa pocs dies. No té cap mena de sentit que una presumpta analista independentista catalana, per tal de tenir per fi una mica d’audiència del seu canal de YouTube, es permeti el luxe de donar credibilitat primer, i sentenciar després, com si fos un jutge, unes acusacions tan greus fetes per part d’un senyor que sembla ser investigador privat.

En aquest cas, la política catalana sí que dona credibilitat a unes presumptes investigacions realitzades. Per contra, en el cas de l’FC Barcelona, amb l’acció que dirigeix el ministeri fiscal espanyol per tots els pagaments efectuats en el cas Negreira (compra de decisions arbitrals), només considera que és una trama de l’Estat espa­nyol, novament en contra dels catalans.

No hi ha cap mena d’objectivitat ni rigor analític. La paraula de Rahola és només això, paraules buides de contingut probatori. Opinions tendencioses d’una senyora que pretén convèncer al seu públic sense aportar cap mena de prova. Difama que sempre alguna cosa queda.

Per fer front a unes afirmacions, conforme Andorra, la nostra Andorra, que tot just acaba de celebrar trenta anys de la Carta Magna, és un narcoestat, cal demostrar la unió de la població andorrana. Sense entrar a valorar el cas BPA, que entenc que no em competeix, crec que hem de defensar l’actuació dels nostres tribunals, i la separació de poders, base del nostre estat democràtic i de dret. No tot gira al voltant de la independència catalana. Per què penseu que sou el melic del món? Per tal de defensar la vostra quimera, no cal ensorrar un país. Contràriament al que pensa la senyora Rahola, la gent a Catalunya sí que ja està farta del tema de la independència, així que imagineu la resta del món. Intentar buscar noves trames polítiques per tal d’enaltir el procés a costa d’Andorra, i dels andorrans, no s’hi val.