Tots som Moldàvia

La setmana passada, Moldàvia va revelar que havia descobert un pla de l’FSB rus per desestabilitzar-la des de dins. Rússia tenia la intenció de provocar un conflicte social i després dir que les minories prorusses que viuen a Moldàvia havien de ser “salvades”, com a pretext per envair el país. Si et sona, és perquè és el mateix modus operandi que Rússia va utilitzar per a envair Txetxènia, Crimea i l’any passat Ucraïna. Prego que el proper país que Rússia envaeixi no tingui banderes verticals de color blau, groc i vermell. La bandera de Moldàvia té aquests colors, de fet és gairebé idèntica a la d’Andorra.

La setmana passada, també vam veure com tres bancs dels EUA van fer fallida en 24 hores. Aleshores, Christine Lagarde, del BCE, va anunciar divendres una pujada del 0,5% dels tipus d’interès, afegint més pressió al sistema financer. Què passaria si un dels bancs d’Andorra fos contagiat com l’ha sigut el Crédit Suisse? Els estalvis dipositats al banc segurament es perdrien, ja que no hi ha cap banc central andorrà per intervenir en cas de fallida. I si Rússia, amb el mateix pretext que utilitza per desestabilitzar Ucraïna i Moldàvia, decidís enviar agents encoberts per fer-se càrrec dels bancs d’Andorra suposadament per “salvar els residents russos a Andorra i els seus estalvis”?

Sona desgavellat i estranyament semblant a l’argument de La Pifia, la novel·la sobre un trader andorrà que lluita contra l’FSB rus que vol prendre control del seu banc per poder influenciar i desestabilitzar Catalunya? Una trama d’un novel·lista amb una imaginació massa fèrtil? Però si algú hagués escrit fa dos anys que l’Europa d’avui estaria en guerra, i que els mercats financers estiguessin tan trencats per la inflació i els seus efectes, que estem veient de vegades diàriament la destrucció de centenars de bilions en capitalització d’empreses que estaven fora de tota sospita, hauries pensat el mateix.

Espero sincerament que totes les similituds entre la ficció i la realitat, i les dues banderes, es quedin en coincidències, però tot i que no puc votar el 2 abril, m’enorgulleix que Andorra s’ha posicionat amb valentia al principi de la invasió d’Ucraïna i que tornaria a mostrar el seu rebuig, si un altre petit país venia a ser atacat pel tirà que necessita mantenir-se en el poder per sempre, especialment ara que la ICC truca a la porta.