Les campanyes a l'escola

Diumenge passat Jaume Barberà va convidar al seu programa televisiu el nutricionista i fisioterapeuta Xevi Verdaguer. A més a més, al programa també hi havia dos diputats catalans i dos periodistes. En un moment del programa una de les diputades va preguntar si no seria bo que aquesta informació es posés a l’abast de tothom, concretament va dir que es democratitzés, paraula que últimament sento molt, i que no vol dir altra cosa que posar-ho a l’abast de tothom, però parlar de democràcia sempre queda bé. Evidentment, la diputada va afirmar que la millor manera de democratitzar un tema, una problemàtica, seria ensenyar-ho a l’escola. I és que, pel que sembla, tot s’ha de fer a l’escola. L’escola ha d’ense-nyar a respectar els altres, el que està bé i el que està malament, ha de formar contra l’assetjament, contra la violència de gènere, contra el canvi climàtic, ha d’ensenyar a reciclar, i ara, segons la diputada, ha d’impartir coneixements de nutrició per democratitzar-los, com si a l’escola no se’ls ensenyés encara a menjar saludablement. Sorprenentment, perquè no va donar la raó a la diputada, Xevi Verdaguer va respondre que amb el perill de la sobreinformació que estem patint no podem pensar a comunicar als infants informacions que nosaltres rebem a 30 o 40 anys, quan som adults i sabem gestionar millor l’estrès. Els infants estan en un procés de neurodesenvolupament i no necessiten més informació de la que toca, és a casa on podem educar-los sense dir res, és a casa on si es menja d’una manera saludable i de tant en tant no saludable, podem educar-los sense dir-los res. I de cop i volta em venen al cap imatges que veig cada dia, joves i adults llençant les burilles a terra, utilitzant ampolles de plàstic, menjant per esmorzar patates fregides, llençant la llauna de beguda o cridant “maricón!” al company que acaba de passar, i penso que a l’escola no els ho han ense-nyat, malgrat totes les campanyes, però potser sí que ho han vist a casa.