Patrimoni per protegir

Han passat dotze anys de governs demòcrates, i el resultat en la protecció del patrimoni immoble és trist. El balanç: només quatre entorns de protecció aprovats (encara en queden 56). I aquests dar-rers quatre anys no se n’ha aprovat cap ni un. La culpa ara la té la llei que van modificar els mateixos demòcrates, el 2014, i que no s’ha pogut ni aplicar. Una llei que ha fet reals els advertiments que els socialdemòcrates vam fer sobre els greus problemes que representaria per al patrimoni cultural i la seva desprotecció de facto. Per a nosaltres, la protecció del patrimoni cultural és cabdal i ha estat objecte programàtic en cada una de les comeses electorals. Vam intentar, infructuosament, derogar la llei vigent, a través d’un text que recuperava el principi de relació entre la política de protecció cultural i la urbanística, que responia a una prevalença lògica de preservació del patrimoni cultural sobre el procés urbanístic. Per garantir la conservació dels nostres béns d’interès cultural i els seus entorns, indrets d’un gran valor estratègic per a la ciutadania i per a la identitat d’Andorra, tornem a proposar la modificació de la norma juntament amb un pla del patrimoni cultural que marqui les estratègies i faci visibles els espais i mecanismes de coordinació entre institucions i amb la societat civil, amb la definició d’una política en gestió patrimonial i amb una formació adequada dels tècnics per garantir l’estudi, la conservació i la promoció del nostre llegat patrimonial. No es pot fer, tampoc en patrimoni cultural, confiança a l’equip del Sr. Espot, perquè si volem gaudir plenament del nostre patrimoni cultural immoble DA ha donat mostres més que suficients d’ineptitud i d’anteposar els interessos d’uns pocs als de la majoria. El patrimoni cultural ens parla de la nostra història i del nostre present i ens prepara per al nostre futur, però amb DA poc futur ens espera.