Ho estem fent bé?

En les darreres setmanes hem sentit i vist als mitjans veïns malauradament vàries notícies sobre fets que posen la pell de gallina. I em refereixo a, d’una banda, els suïcidis de menors i, de l’altra, les violacions en grup entre menors.

Tant els suïcidis com les violacions o altres abusos són situacions que s’estan donant molt més sovint del que ens pensem i aquests problemes són molt complexos i amb més d’una causa, i això fa que la solució i la seva erradicació no sigui tasca fàcil ni ràpida.

No vull entrar en els factors que poden portar un o una menor a suïcidar-se o a pensar de llevar-se la vida. Els experts ens diuen que pot ser per trastorns de salut mental, bullying, problemes en el seu entorn... Tampoc, què fa que un grup de menors violi o abusi d’una altra malgrat que el consum de pornografia està a l’alça i comença cada cop més aviat. I no m’atreveixo a plantejar cap solució a part de la prevenció i l’educació.

El que vull posar sobre la taula i agrairé que, especialment els professionals del periodisme, em doneu la vostra opinió sobre el paper dels mitjans de comunicació en aquestes situacions. D’una banda, és important parlar d’aquests fets perquè poden ajudar a sensibilitzar i a trencar tabús i és clar que fan la seva funció ajudant que les denúncies augmentin. Però, d’altra banda, em preocupa que si no se’n parla de manera pedagògica es pugui produir un efecte crida.

I un exemple va ser que pocs dies després del cas del suïcidi a Sallent, hi va haver un intent a la Ràpita saltant també d’un balcó. Un altre van ser violacions en grup a menors per altres menors en centres comercials, un a Badalona i l’altre a Alacant.

Parlar-ne, sí, però correctament. I l’OMS, entre altres, té publicacions que recomanen com informar i inclouen, per exemple, no descriure explícitament el mètode utilitzat o detalls del lloc o la ubicació, que crec que no s’estan respectant.

Què en penseu vosaltres?