Reforma de les pensions

Amb l’envelliment de la població, els debats sobre les reformes de les pensions estan presents a tots els països desenvolupats. Per garantir les pensions calen unes modificacions en els sistemes actuals que afecten els drets socials i passen, principalment, per l’augment de les cotitzacions i l'allargament de l’edat de jubilació. Ja fa temps que la CASS alerta de la insostenibilitat del sistema, però hem tancat una nova legislatura sense prendre cap mesura, i en qüestions com aquesta el temps no és un bon aliat.

Aquests dies és d’actualitat el cas de França, on l’executiu ha aprovat una reforma que comporta l’allargament de l’edat de jubilació de 62 a 64 anys, i que està provocant una veritable indignació en la població i una greu revolta social. La nova llei, adoptada sense sotmetre-la al vot de l’Assemblea Nacional, per por del president de perdre la votació, també fixa en 43 els anys mínims de cotització per cobrar la pensió màxima. El president Macron està fent un exercici de responsabilitat, amb una actitud inflexible, tot i la gran pressió social que va començar fa dos mesos i la radicalització preocupant de les darreres manifestacions. Se li sumen dues mocions de censura que no han prosperat, però que denoten un descontentament i una manca de consens entre els parlamen­taris.

Tot i que cada país té les seves particularitats, el cas de França ens mostra la importància de tenir acords entre les forces polítiques, en qüestions que afecten els drets socials, per augmentar la comprensió i l’acceptació dels ciutadans. Aquests dies veiem com tots els programes electorals fan propostes, amb més o menys concreció, sobre les pensions. Desitjo que els futurs dirigents polítics tinguin una gran mostra de responsabilitat per tractar amb celeritat aquesta qüestió i sàpiguen deixar de banda les ideologies a l’hora de buscar els consensos necessaris per afrontar tots els reptes de la nova legislatura.