Un nou sistema

Vaig dir fa unes setmanes que durant la campanya un no pot queixar-se del sistema. És cert que cal una reflexió sobre el model, és indiscutible. Ara bé, si aquesta reforma de la Llei electoral s’ha de fer, cal que es faci des d’una visió mínimament argumentada. En primer lloc, plantejar que DA no va obtenir la majoria absoluta i que la resta de forces són l’oposició a DA és absurd. Absurd perquè les eleccions generals no són un plebiscit sobre DA sí, DA no. Absurd perquè si imaginem un escenari on PS, Andorra Endavant i Concòrdia decidissin unir-se en una llista única (a l’estil Junts pel Sí), segurament més d’un votant d’aquestes formacions faria el salt a DA. I absurd perquè no es pot obviar que el sistema electoral té un efecte sobre el votant –que decideix el seu vot a partir d’intentar preveure quin impacte tindrà en un marc global–.

En tot cas, estem d’acord que cal una reflexió sobre si cal una major proporcionalitat. Una major representativitat al Consell General de realitats territorials. Es pot obrir el debat sobre com repartir els consellers parroquials o si la circumscripció d’Andorra la Vella hauria de tenir un major nombre de consellers pel seu pes demogràfic. Però obrir aquest debat sense entendre que a major proporcionalitat menor estabilitat és imprescindible. Al mateix temps, a major estabilitat menor representativitat de les minories territorials. Així, deixo una idea a l’aire: per què parlem només de la circumscripció territorial però òbviem completament el llindar del 7,14% de vots mínims per accedir al Consell General? I una segona qüestió: en un sistema unicameral –com és l’andorrà– volem incrementar el nombre de consellers en pro de la representativitat del país?

En qualsevol cas, és imprescindible, com a mínim, obrir la reflexió sobre aquesta matèria però cal que es faci des del punt de vista tècnic posant al centre la representativitat i no el partidisme.

* Marc Romero, Periodista