J+4

La darrera quinzena volia escriure sobre les eleccions i havia començat a escriure el meu article intitulant-lo J-11, però un esdeveniment familiar dramàtic i imprevist em va impedir acabar-lo. Per sort, el Diari va ser comprensiu i em va poder substituir en un marge de temps relativament curt. Quinze dies després, amb tota lògica, vull anomenar al meva columna J+4, ja que ara han passat quatre dies des dels resultats de les eleccions generals. I quins resultats, amb una aclaparadora victòria de Demòcrates per Andorra tant a la nacional com a gairebé totes les parròquies (i com sempre havia de donar la nota Sant Julià la resistent), la derrota de dos partits polítics que feia molts anys que estaven en l’escenari polític del país (i d’un relativament nou però amb arrels fortes amb un d’aquests darrers, ja que la seva gènesi és deguda a una separació dolorosa) i l’emergència fulgurant de dues formacions novelles, que van donar un gran cop sobre la taula. És important per a tota democràcia que hi hagi una renovació dels nostres polítics a mesura que passen els anys, i que no siguin sempre les mateixes persones ni les mateixes ideologies les que optin a dirigir el país. I també és important que les noves generacions s’interessin per les qüestions polítiques i tinguin ganes d’implicar-s’hi. Aquestes eleccions han vist, doncs, l’emergència de partits joves, compostos per cares noves en la majoria dels casos, amb ganes de canviar les coses i millorar el que no funciona al nostre país. Hem d’esperar, però, que puguin fer una oposició constructiva, aportar el seu granet de sorra en les decisions que regeixen l’Estat i els seus ciutadans, i això malgrat que el guanyador de la jornada electoral tingui una majoria absoluta i no necessiti pactar cap de les seves decisions. Esperem, doncs, que aquest aire nou que bufa sobre les nostres institucions, encara que sigui minoritari, permeti noves formes de fer política.