No tot s'hi val

Aquests darrers dies s’ha posat sobre la taula el debat sobre la gestació subrogada després de la “bomba” mediàtica que ha aparegut als titulars. La discussió se centrava en la mare (o mare-àvia en aquest cas), la seva edat, el seu nivell econòmic... però no es deia res dels drets de la bebè ni del seu interès superior.

La qüestió de la gestació subrogada, legal a pocs països encara, s’ha de debatre amb calma i com diu la filòsofa Begoña Román, vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya, entrevistada a la CCMA, “aquesta pràctica, tant si agrada com si no, passa i passarà, i s’ha de regular perquè els nens i les mares gestants estiguin protegits.” Ho comparteixo.

En un informe del 2018 de les Nacions Unides, en els Principis de Verona del 2021 i en la nota informativa de febrer de 2022 de l’UNICEF, es plantegen quins reptes té la gestació subrogada des de la perspectiva de l’interès superior de l’infant: sobre el dret a tenir una nacionalitat, a preservar la seva identitat, al perill de ser venut...

I fan la mateixa recomanació que la filòsofa Roman: legislar però fer-ho bé. I aquests són alguns dels temes que, segons aquests grups d’experts, cal garantir. Els registres han de conservar la informació sobre la identitat tant de l’infant com de la gestant (per si és necessària per salut o per saber un dia la seva filiació biològica). Els intermediaris han d’estar ben regulats i subjectes a la legislació nacional (per evitar el tràfic d’infants). Els bebès no poden ser discriminats ni abandonats per motius de discapacitat. I els estats han de posar totes les mesures necessàries perquè els infants nascuts per subrogació no acabin sent apàtrides.

Alguns països ja ho han començat a tenir en compte i Andorra no està fora d’aquest circuit. Per sort, l’article 256 de la llei de la persona i de la família ja permet el registre dels infants nascuts per gestació per substitució, garantint els seus drets.