Gestió de l'aigua

Alguns conjecturen que la propera crisi global serà la de l’aigua. Difícilment es pot preveure, quan sortim d’una crisi sanitària que ningú s’esperava. Però la situació climàtica actual és clarament preocupant i aquesta s’agreuja amb el pas dels anys. El canvi climàtic evidencia la seva presència amb la disminució de les precipitacions i l’augment global de les temperatures. Estem en plena primavera, una època habitualment marcada pel desglaç de la neu acumulada durant l’hivern i amb precipitacions freqüents. Ben lluny del que estem acostumats i del refrany que diu que “a l’abril aigües mil”. Ni està plovent com hauria de ploure, ni està desglaçant la quantitat de neu desitjada, després d’un hivern amb poques nevades. Els països veïns ja parlen de sequera i, sense anar més lluny, a Catalunya ja s’ha declarat l’estat d’excepcionalitat per la sequera, amb restriccions en molts usos de l’aigua, i França tem un segon estiu amb una sequera encara més greu. Al llarg del temps ja s’han viscut episodis puntuals, però malauradament aquests cada vegada són més freqüents.

No pretenc escriure un article alarmista, ben lluny d’això. Però sí recordar que la gestió de l’aigua és una qüestió urgent. La població global mundial creix i el recurs de l’aigua és finit. No està a les nostres mans fer ploure, però sí prendre consciència que l’aigua és un recurs imprescindible per a la vida, per beure, per als cultius, per a la indústria, i que hem d’anticipar-nos per garantir-ne l’abastament. Això només es pot aconseguir amb un consum responsable, amb un estalvi i una reutilització de les aigües. Els comuns tenen l’encàrrec de fer els estudis de subministrament i distribució de l’aigua potable dins del marc dels estudis de capacitat de càrrega màxima de cada parròquia. Ja hem posat fil a l’agulla a un tema que no pot quedar en un calaix i que desitjo que el proper Consell i Govern tractin amb la consideració que cal.