Quin país volem?

Imagino Liechtenstein als 80 negociant el seu acord amb la UE, tenien els objectius i el model de país clars: facilitar accés a la seva indústria i al sector financer al mercat únic alhora que salvessin la llibertat d’establiment de persones i la sobirania. Van obtenir un bon acord amb un encaix sota l’Espai Econòmic Europeu que els garantia un elevat grau de sobirania política (no estan sota la tutela del Tribunal Europeu de Justícia, tenen mecanismes per incidir en les decisions de la UE i mantenen la unió duanera i monetària amb Suïssa).

Anys 80, Espanya entra a la Comunitat Econòmica Europea, les regles dels intercanvis exteriors d’Andorra canvien. Josep Pintat Solans negocia amb els objectius clars: mantenir la sobirania d’Andorra, salvar el comerç, mantenir els ingressos del tabac i desenvolupar un nou sector industrial. Andorra assoleix un molt bon acord sense ser reconeguda per les Nacions Unides: la UE reconeix de facto Andorra com a estat, s’impulsa el turisme de compres obtenint unes franquícies elevades, es mantenen els ingressos duaners del tabac i es desenvoluparan alguns projectes industrials d’exportació gràcies a la unió duanera.

Fa uns anys, Andorra demana a Europa d’accedir el mercat únic, l’objectiu és cercar una diversificació econòmica i donar oportunitats a les empreses i als joves: els objectius i el model de país no són clars. A més, s’ha creat un entramat d’assessors juristes que coneixen molt bé la UE, però desconnectats de l’economia real.

Per assolir un bon acord amb la UE, Andorra ha de definir millor què vol, quines són les seves prioritats i quin és mínimament el seu model de país. No es tracta només d’un estudi d’impacte econòmic, es tracta d’una reflexió estratègica i de valors com a país molt més profunda, que toqui l’urbanisme, la protecció del patrimoni, les prioritats sectorials econòmiques, la seguretat i el nostre posicionament davant la biotecnologia, la digitalització i la intel·ligència artificial.