Sense sistema de partits

Els resultats electorals del 2 d’abril han posat de manifest de nou la inexistència d’un veritable sistema de partits a Andorra. Un cop aprovada la Constitució, ara fa trenta anys, es pensava que això s’assoliria de manera natural i sense sobresalts en un període raonable de temps. És a dir, que el mateix funcionament democràtic de les institucions que aleshores començava faria que anessin sorgint de manera natural les forces polítiques que representarien els interessos diversos de la ciutadania. El fet cert, però, és que avui dia el més calent és a l’aigüera i que això, pel que es desprèn d’aquestes últimes eleccions generals, pot continuar sent així durant molt de temps i que ens haurem d’acostumar als vaivens de sigles que es repeteixen durant els últims anys. Potser ja només som els qui tenim una certa edat els qui ens recordem de partits com Iniciativa Democràtica Nacional (IDN), Unió de Ciutadans per al Progrés de l’Administració (UCPA) o Nova Democràcia, això sense parlar també de les nombroses formacions parroquialistes que hi ha hagut, amb noms tan cridaners com Tradició i Progrés (TiP) a la Massana. La veritat, però, és que han estat moltíssimes les forces polítiques que s’han creat i que, de la mateixa manera, han anat desapareixent progressivament amb més pena que glòria. Durant tres dècades la dreta s’ha anat posant diferents vestits per aconseguir el poder, mentre que l’esquerra no ha estat tan prolífica, però tampoc no ha tingut gaire èxit a l’hora de vertebrar una opció política estable. La prova és la situació en què queda ara el Partit Socialdemòcrata després de les eleccions. Pel que es veu, així doncs, no és imprescindible un sistema de partits estable per governar un país, però també és cert que és més que aconsellable. Potser aquesta és una altra d’aquelles singularitats d’Andorra que continuarà existint per molts anys, però finament seria bo que s’acabés el que sens dubte és una anomalia.