La teva milla dels 4 minuts

Abans del 1954 es creia que cap corredor podria batre el rècord de la milla en quatre minuts. Però després que Roger Bannister ho aconseguís, molts van repetir la gesta en qüestió de setmanes. Per què? Perquè Bannister va demostrar al món que era possible. La gent va tenir un nou punt de referència i, armada amb aquest coneixement, va fer allò que semblava impossible. Quina és la teva milla dels quatre minuts? Quines accions has donat per impossibles? Quines falses suposicions has adoptat respecte a allò que no pots tenir, no pots ser o no pots fer? La vida m’està ensenyant que no hi ha límits naturals. Els límits ens els posem les persones. Aquesta és la realitat. Jo he caigut i segueixo caient sovint en els paranys dels maleïts límits. Però per sort me n’adono, m’aixeco de nou, i lluito amb decisió pels meus somnis i pels meus ideals. Això em renova, equilibra el meu triangle vital de ment, cor i cos, m’estimula, m’il·lusiona i em fa sentir molt i molt bé. Robin Sharma diu: “Els límits i les pors són absoluts mentiders, no te’ls creguis.” Així que, defineix horitzons, somia, atreveix-te, trenca barreres, sigues descarat, cerca noves vivències, planta-li cara a l’adversitat, fracassa –tens tot el dret de fer-ho–, però aixeca’t immediatament. No deixis que ningú et digui que els teus somnis són impossibles. Si no ho fas tu, tard o d’hora algú aconseguirà fer allò que un dia et vas proposar i a mig camí vas abandonar pensant que sobrepassava els teus límits i capacitats. Al diable amb les capacitats! Aquestes arriben amb la convicció, la força de voluntat i les magnífiques actituds. Quedar-se amb la por d’allò que mai hem vist ni hem experimentat equival a mantenir-se en vida, però no a viure. I viure és el millor regal que hem rebut. No el malgastis ni en facis mal ús. Il·lusiona’t i llança’t a consumir amb passió fins al darrer segon del temps que t’han regalat.